L’esporga en l’olivera és una feina molt important, que es fa entre els mesos de febrer i maig. Es tracta de tallar les branques i xucladors de l’arbre, que impedeixen el desenvolupament de les branques més productives. A més, en l’olivera, compleix la funció d’airejar i permetre que entri el sol a tot l’arbre.
Hi ha molts mètodes d’esporga i, segons quin s’utilitzi, el grau de mecanització és major o menor. Nosaltres utilitzem la tècnica tradicional de la zona del camp de Tarragona, però adaptant-la a les noves tècniques de recol·lecció (paraigües plegador i pintes elèctriques), i utilitzant tisores i serres pneumàtiques o motoritzades.
L’esporta que realitzem, dóna una forma rodona a l’arbre, el buida per dins per aprofitar la màxima insolació i airejar-lo, i en treu tots els llucs o xucladors. Tota la branca que surt, es posa al bancal i es tritura, per tal d’aportar matèria orgànica al sòl.
L’olivera en extensiu i de secà, fa fruit “un any sí, un any no”. Per tant, aprofitem els anys que no hi ha collita per fer-ne una poda més intensa i rejuvenir l’arbre. Els anys que hi ha collita, ens limitem a treure els llucs i xucladors, i fer entrades per airejar.
Cada varietat té una esporga diferent. Per exemple, la menya fa una vegetació de xucladors molt important. Això ens obliga a tocar-les entre el març i l’abril i, cap a l’agost o setembre, tornar-les a esporgar. En canvi, l’arbequina no és tan vegetativa, i amb una sola vegada n’hi ha prou.
